HUMAN TRASH I LA PUBILLA DATÒNICA
"polipaleta, poesia amb mala llet"

Sàtira sobre l’iconografia tradicional de casa nostre. Un compendi d’inteligència al servei de la mofa del que acabem fent sagrat, i que oblidem que normalment, no es més que mundanitat i fragilitat. Performance en contra dels estàndars poètics, d l'aura divina que envolta els circuits intel•lectuals, però de treballada factura de reivindicat auto-somriure...

...Human Trash confessa: "No sóc poeta, ni polipoeta, això és pels professionals del tema (o no). Sóc una pallassa que s'aprofita de l'avorriment i de la tontuna del públic per fer el que em ve de gust dalt de l'escenari. I punto" "(…) estimo, de manera brutal i gairebé malaltissa, a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Oliverio Girondo, Nicanor Parra, Cristina Peri-Rossi, Maria Mercè Marçal, Jaime Sabines i Vicente Huidobro."