Sàtira sobre l’iconografia
tradicional de casa nostre. Un compendi d’inteligència
al servei de la mofa del que acabem fent sagrat, i que oblidem
que normalment, no es més que mundanitat i fragilitat.
Performance en contra dels estàndars poètics, d
l'aura divina que envolta els circuits intel•lectuals, però
de treballada factura de reivindicat auto-somriure...
...Human Trash confessa:
"No sóc poeta, ni polipoeta, això és
pels professionals del tema (o no). Sóc una pallassa que
s'aprofita de l'avorriment i de la tontuna del públic per
fer el que em ve de gust dalt de l'escenari. I punto" "(…)
estimo, de manera brutal i gairebé malaltissa, a Vicent
Andrés Estellés, Joan Brossa, Oliverio Girondo,
Nicanor Parra, Cristina Peri-Rossi, Maria Mercè Marçal,
Jaime Sabines i Vicente Huidobro."